29 mayo 2012

Orgull de Super Man.

Normalment, quan sentim paraules com canvi climàtic, ecosistemes en perill i ecologia sostenible, ens ve al cap la paraula Greenpeace. No ens enganyem, tots ho pensem, però cap de nosaltres en formem part. Oi que no? No.
 I és llavors ens intentem convèncer a nosaltres mateixos que aquesta organització, entre d'altres, ja s'encarreguen de vetllar per a que el nostre ecosistema no es mori. Però s'està morint. Si, ho està fent. I perquè? Perque els de Greenpeace no salven a totes les pobres balenes o no es lliguen amb cadenes de ferro a prous arbres perque no els talin? No.
S'està degradant perque tirem papers per terra, burilles gastades del cigarret que ens treu l'estrés, perque no ens preocupa tirar les escombraries sense reciclar-les.
En general, perque som aixi d'acomodats, que prefeim que els altres salvin el món mentres nosaltres ens quedem estirats al sofà de casa mirant un documental que parla de les especies en perill d'extinció al pol nord a causa de la descongelació dels pols. I mira, surten piguins! Que macos! Pobrets, els de Greenpeace els haurien de salvar...
Es clar, que els altres s'emportin el mèrit! Siguem una mica més orgullosos i salvem el nostre món, si us plau.

Però no fa falta nanar-se'n al pol nord a salvar als pobres i macos pinguins, simplement intenetem fer amb conciència les petites accions quotidianes per apoder dir orgullosos als nostres fills: " Jo he salvat el nostre món."





No hay comentarios:

Publicar un comentario