Ermitaños sentimientos

Ermitaños sentimientos

Como viento sin alas albas,

Mirada sin despuntar,

Huracán sin sustento,

Primavera, la gaviota dejó atrás.

Como susurro sin desertor,

Incisos destellos destripar,

Ilusos mortales por amar,

Princesa remitente de amor.

Eterno dolor sucumbido,

Ingratas palabras de despedida,

Papeles fingidos para olvidar,

Un arca de Noé que nace hundida.

¿Cuándo encontraremos el momento?

¿Cómo reinventaremos la verdad?

Tu, yo, un eterno encabezado,

Busca sin fortuna el ocaso de la libertad.

Para ti, amiga mía, por que aunque nuestros

 barcos hayan zarpado hacia océanos distintos,

 el mismo faro siempre nos iluminará.  

Romanticisme per un dia!

Som dos nens en un mar de contes, envoltats de finals feliços i monstres que ens volen menjar. La vida ha jugat amb nosaltres un joc on només podem tirar el dau una vegada. Som dos ocells imagi naris que volen per un cel ennuvolat amb clarianes que deixen entreveure un sol que ens ilumina i escalfa les plomes. Ens ha estat donada una llibertat eterna, un amor que persegueix la dolça melodia de la nostra cançó. I a vegades, quan estic estirada al llit, encara em pregunto el per què.

  Simplement creuré en el destí, i seguiré Simplement creuré en el destí, i seguiré   viatjant pel mon agafats de la mà, plasmant tot allò que veig, sento, toco, oloro i tasto en un quadern de quadres blaus.

Hem de ser valents, lluitar amb una espasa i un escut, vènçer les pors i els malsons que no ens deixen avançar, cridar desde la muntanya més alta, o des de la torre Eifel el que sentim, apreciar aquelles petites coses que la vida ens regala cada dia, ja sigui un carícia de ploma, o un record de quan jugàvem a ser grans i enamorar-nos.

Mai deixaré que res en passi, mai estràs sol, perquè som dos nens en un mar de contes, envoltats de finals feliços i monstres que ens volen menjar.